Articles
 

(trobareu més articles a:  www.catffm.blogspot.de)

Alemanya ret homenatge a Pau Casals

 

En motiu del 40è aniversari de la mort de Pau Casals, el Kronberg Academy Festival (del 29 de setembre al 5 d’octubre) ha dedicat l’últim dia de concerts a homenatjar el violoncel.lista més brillant de tots els temps. El programa incloia diversos actes com conferències, exposicions i concerts, a més de l’emissió “A cry for peace” (Un crit per la pau) una pel.lícula biogràfica del violoncel.lista,compositor i director d’orquestra. Com a concert final del Festival es van interpretar les sis Suites de Cello de Bach en honor a Pau Casals, ja que Bach era el seu compositor predilecte. “Casals va redescobrir les suites de Bach per a nosaltres”, constatava el violoncel.lista alemany Julius Berger que va interpretar una d’elles. El concert també comptava amb les actuacions de l’hungarès Miklós Perényi i l’americà Lynn Harrell, dos estudiants de Pau Casals que s’han convertit en violoncel.listes reconeguts.

 

Aquella mateixa tarda, Perényi i Harrell van recordar els seus temps de joves estudiants al costat del Mestre en una taula rodona en la que també hi van participar la seva vídua, Marta Casals Istomín; Helga von Tobel, vídua del desaparegut Rudolf von Tobel assistent i amic personal de Casals, i Núria Ballester, directora del Museu Pau Casals. Aquells que es van creuar amb l’artista en algun moment de la seva vida encara, després dels anys, en mantenen viu el record, senyal de la forta personalitat de Casals que no va deixar indiferent a ningú. Miklós Perényi ho testimonia: ”vaig ser deixeble seu durant uns dies a Zermatt però tenia la necessitat de seguir estudiant amb el Mestre i vaig aconseguir tornar a ser deixeble seu durant tres mesos intensos a Puerto Rico”. Això va passar entre els anys 1965 i 1966 però Perényi encara en parla amb ulls brillants: ”el Mestre desprenia una radiació que li venia del terra”. Amb igual d’entusiasme narra l’americà Lynn Harrell la seva experiència amb Casals quan només tenia 16 anys i el Mestre 87. “Tot i la seva avancada edat desprenia una forca i un magnetisme increibles.” “Tens bona tècnica però has de tocar amb més forca, amb més impuls”, mentre Herrell recorda les paraules de Casals no pot evitar emocionar-se. “Ell em va canviar la vida completament”, conclou Herrell.

 

Els assistents a la xerrada van coincidir a afirmar que la música de Pau Casals transmetia un missatge, que segons Ballester consistia en el respecte per la música i la vida. “Casals era una manera d’entendre la vida”, continua Ballester. Per al violoncel.lista català vida, música i natura interactuaven. “La música era, per a ell, com l’aire o el sol i, per tant, calia reaccionar amb la música tal i com es reacciona amb les coses de la vida real”, afegeix Marta Casals.  “Sempre deia que primer t’has d’identificar amb la música, buscar-li el seu significat i llavors expressar-la sense superar l’autoritat del compositor”. Un clar exemple del seu compromís amb els seus ideals l’escenifica Helga von Tobel quan narra l’anècdota segons la qual Casals es va negar a tocar amb un director d’orquestra que menyspreava el compositor que havia d’interpretar. Per a Casals era impensable tocar una peca que no es valora. La denúncia per incompliment de contracte no el va fer renegar dels seus principis.

 

Casals l’humanista

“Un músic és també un home”, cita Marta Casals. Segons va explicar, per al Mestre, tot artista té un lligam amb la gent, el que el porta a ternir-ne certa responsabilitat. Helga von Tobel recorda l’ajuda constant que Pau Casals oferia als refugiats a Franca des del seu refugi a Prades. I constata la seva empatia vers als altres quan explica que el seu marit, Rudolph von Tobel, contrari a la voluntat de la seva família es va dedicar a la música i com el Mestre li va donar suport oferint-li classes gratuites.  “Rebia cada dia entre 15 i 20 cartes de gent, refugiats o músics d’arreu, que li demanàven ajuda i ell perseverant els contestava”, apunta Marta Casals que va viure al costat del Mestre els últims 15 anys de la seva vida.

 

La Kronberg Academy, l’acadèmia de violoncel de més nivell d’Europa que es troba a la població de Kronberg a uns 15 quilòmetres de Frankfurt, manté un fort lligam amb el “pare dels violoncel.listes” tal i com es coneix a Casals, ja que el primer Cello Festival que va organitzar l’Acadèmia es va fer l’octubre del 1993, en motiu dels 20 anys de la mort del gran artista. I des de llavors es porta a terme cada dos anys sota el “paraigües” de Marta Casals.

 

El Kronberg Academy Festival “Cello Plus” és el punt de trobada de les estrelles del violoncel actuals, com Mischa Maisky o Gary Hoffman, i de les futures estrelles, com els estudiants de l’acadèmia Anastasia Kobenika, Edgar Moreau, Benedict Kloeckner i l’espanyol i guanyador de la beca Fundació Pau Casals Pablo Fernández.

 

“L’amor que Pau Casals sentia per la música és un exemple i un referent que mai s’oblidarà. Kronberg és un oasi on es mantindrà el missatge que Casals volia transmetre “,assegura el violoncel.lista Julius Berger.

                                                (Publicat a Lavanguardia.com el 23/10/2013)

 

 

 

 

Milers de gossos catalans són adoptats cada any a Alemanya

Els gossos a Alemanya gaudeixen d’una gran simpatia. Només cal fixar-se en el dia a dia per adonar-s’en. Els restaurants estant plens de gossos que acompanyen al seus amos a disfrutar d’un sopar romàntic un dissabte a la nit, a recuperar energies després d’una passejada pel bosc o a prendre una copa amb els amics. La presència canina és acceptada per tots i tothom. De fet, els cambrers, sovint, atenen primer al gos (els porten un bol amb aigua) que als seus amos. Tot i que en aquest cas no està del tot estudiat si ho fan per simpatia al gos o per simpatia a la propina. 

 

Un altre espai on els gossos estant ben vistos és a la feina. Em refereixo a les oficines mateixes. Allà on hi ha l’escriptori amb l’ordinador i el telèfon. Per posar un exemple, el número de febrer d’una revista de moda alemanya, va dedicar una pàgina a publicar les fotografies dels gossos d’algunes de les treballadores amb tota la descripció pertinent: nom, edat, personalitat …naturalment del gos, i es deixava clar que en« Bobi », en « Rufus » i amics, no només feien d’animals de companyia a casa sinó que la companyia també la feien a la feina.

  

Amb aquestes experiències no sorprèn el resultat d’un estudi elaborat per Industrieverbandes Heimtierbedarf (IVH) segons el qual a un 70% dels alemanys els agraden els gossos enfront del 6% que afirmen que no els agraden gens ni mica.

 

Aquesta empatia pels gossos és un dels motius dels alemanys per adoptar cada any uns 100.000 gossos estrangers, segons Verband für das Deutsche Hundewessen VDH, bona part dels quals provenen de gosseres catalanes.

 

Des de ja fa uns quants anys les associacions en defensa dels animals alemanyes ha posat el crit al cel en saber que a les gosseres de Catalunya se sacrifiquen animals. Aquestes entitats fan campanya per salvar gossos i gats de les gosseres, que equivalen a « corredors de la mort ». Tot i que des de l’any 2007 està prohibit sacrificar gossos a Catalunya, els activistes segueixen la seva croada i descriuen en les seves corresponents pàgines web les males condicions en què es troben les gosseres i la necessitat de donar als animals una segona oportunitat de viure.

 

Els cadells i els gossos petits tenen preferència de ser salvats per dos motius: a les gosseres alemanyes no hi cadells per adoptar, i perquè així és més fàcil traslladar-los a Alemanya. Els nuclis d’acció de les protectores alemanyes són les poblacions turístiques de la costa catalana. Per una qüestió pràctica. Allà és on es troben els « Flugpaten » (padrins de vol). Són turistes que aprofiten la tornada de les seves vacances per portar un gos amb ells a cabina, ja que els animals no poden viatjar sols. Els « Flugpaten » són molt buscats. Fins i tot hi ha pàgines webs dedicades a buscar-ne.

 

Alemanya s’ha convertit amb el temps, no només en país d’acollida d’enginyers i infermeres, sinó que, a més, amplien la família amb gossos procedents de carrers i places catalanes.

 
Estimats lectors, tingueu present que si mai visiteu Alemanya i teniu l'ocasió de
creuar-vos amb un dels 10 milions d’alemanys que posseeix un gos i que justament el passeja, no us sembli surrealista que en saber la vostra procedència « Barcelona », us respongui : « Ah ! Spanien ! » i us demani de parlar al gos en castellà perquè també ve de « Barcelona, Spanien ».
El gos, llavors, fart, respondrà :« Guau, guau ! no. Bub, bub ! si us plau. » 

                                             (publicat a LaVanguardia.com el 26/04/2013)

 

 

 

Hessen, terra de contes

 

Una ruta de 600 quilòmetres permet seguir el rastre dels Germans Grimm al centre d’Alemanya
 

El bosc on la Caputxeta Vermella es va trobar el llop, el castell on la Ventafocs va perdre la sabata de cristall, el poble de la Blancaneu i la torre on la Rapunzel va deixar anar la cabellera per ajudar a pujar al seu príncep no només formen part de l’imaginari de generacions i generacions d’infants sinó que es poden visitar als pobles alemanys de Knüllwald, Everstein, Bergfreiheit i Trendelburg.
 

El nord del Land de Hessen és el bressol dels contes de fades de la tradició oral alemanya que els Germans Grimm van transcriure fins a recopilar-ne prop de 200.
 

Wilheim i Jacob Grimm van recórrer camins i pobles del Land situat al bell mig d’Alemanya per escoltar de viva veu les històries i narracions que s’explicaven a la vora del foc i que després es van convertir en contes imprescindibles per abans d’anar a dormir per a milers d’infants d’arreu del món.

 

Des de l’any 1975 és possible seguir el rastre dels dos lingüistes gràcies a un recorregut de 600 quilòmetres que uneix Hanau amb Bremen. « La ruta alemanya dels contes de fades » és un viatge en el temps. Pobles amb encant i boscos encantats, castells en ruïnes i palaus magnífics, rius que serpentegen i carrerons laberíntics, la ruta convida al viatger a impregnar-se del romanticisme dels contes de fades. I és que en el món dels contes tot és possible : convertir-te en caçador de rates a Hameln, saludar als Músics de Bremen o dormir al castell de la Bella Dorment a Sababurg.

 

La traça dels Germans Grimm no deixa indiferent als visitants dels 60 pobles que conformen la ruta. Des de la primavera i fins la tardor, s’organitzen una gran varietat d’activitats entorn els contes més famosos de la literatura infantil.
 

« La ruta alemanya dels contes de fades » també és una radiografia biogràfica dels Germans Grimm. A la seva ciutat natal, Hanau, a 20 quilòmetres de Frankfurt, s’hi celebra cada any el Festival dels Germans Grimm amb representacions teatrals i musicals de gran qualitat a l’amfiteatre del parc del castell Philippsruhe.
 

On es perceben més clarament les petjades dels Germans Grimm és a Steinau,« la ciutat dels Germans Grimm ». És aquí on van viure els anys d’infantesa. « Els anys més feliços de la meva vida », escriu Jacob Grimm. A Steinau es pot visitar la casa-museu dels Grimm i assistir als espectacles de teatre de titelles.

 

Per acabar de conèixer la vida i l’obra dels dos autors cal passejar-se pel Museu Grimm, a  Kassel, la capital del Nord de Hessen.  El visitant descobreix aquí la faceta més desconeguda dels germans : la de gramàtics i polítics. Els seus estudis sobre la llengua i la literarura alemanya encara són de referència avui en dia. La seva « Gramàtica alemanya » va suposar l’inici de la llengua moderna alemanya. D’altra banda, els Grimm van estar vinculats a la política de l’època  i van redactar diferents llibres de dret.

 

200 anys de contes

Els contes dels Germans Grimm, traduïts a 160 idiomes i  Patrimoni Comú de la Humanitat per la UNESCO, compleixen 200 anys.
 

Wilheim i Jacob Grimm, filòlegs i lingüistes, van publicar el primer recull de contes i llegendes l’any 1812. Van ser els primers a recopilar les històries que formaven part de la tradició oral alemanya. La seva finalitat era purament científica : assegurar-se que les llegendes que s’explicaven de boca a orella es preservessin. El públic, però, no va rebre amb gaire bons ulls les històries cruels i fosques que recollien les dues primeres antologies.

 

Va ser llavors quan Jacob Grimm va començar a escriure les narracions d’una manera més atractiva i hi va incloure ensenyances morals de més utilitat al lector de l’època. Amb aquesta intenció, les mares dolentes es van convertir en madrastres dolentes, els prínceps nuus es van vestir amb vestits esplèndids i l’embaràs de la Rapunzel es va amagar tant a la bruixa com al lector.

 

Amb les correccions d’estil i dramatúrgia, les dues darreres antologies es van convertir en autèntics bestsellers. L’any 1825 es va fer un petit recull de 50 contes amb il.lustracions del germà petit dels Grimm, Ludwig Emil. És en aquest volum on apareixen els contes més coneguts dels Grimm : La Caputxeta Vermella, La Ventafocs, La Bella Dorment, Hänsel i Gretel, Rapunzel, El sastre valent, Els músics de Bremen o Blancaneu.

 

Exposicions,concerts, lectures, òperes, ballets, una infinitat d’actes commemoren els 200 anys de la primera publicació dels contes dels Germans Grimm. Fins el 2019 Hessen es converetix en un mar de màgia i il.lusió, i et convida a submergir-t’hi.

 

                                           (Publicat a LaVanguardia.com el 12/07/2013)